Eulàlia, creo que nunca te agradeceré todo esto lo suficiente.
Mis dos grandes preocupaciones durante el embarazo eran tener un parto respetado y conseguir que la lactancia fuera un éxito. Eulàlia nos ayudó mucho a mi pareja y a mi en lo primero, explicándonos todos los imprevistos que podían llegar a suceder durante un parto (éramos primerizos y andábamos bastante perdidos) y sobretodo le animó a él a tomar parte activa y a ser mi voz en caso de que el esfuerzo del parto no me dejara expresarme. Así conseguimos crear un plan de parto a nuestra medida, con el que los dos nos sentíamos cómodos y capaces de defenderlo en el hospital.
Finalmente fue un parto inducido ya que rompí la bolsa pero Gael no parecía tener prisa por salir, pero todo salió muy bien. Y las fotos que me envió Eulàlia explicándome algunos ejercicios para hacer que vinieran las deseadas contracciones nos hicieron las horas de espera más amenas.
Horas después del parto, Eulàlia vino en persona a vernos al hospital, para asegurarse de que estuviéramos bien y no hubiera problemas con la lactancia. Aunque Gael nos lo puso muy fácil y se agarró a la perfección desde el principio. Ya en casa volvió a visitarnos ( y esta vez hasta trajo la merienda) y nos dio varios consejos sobre como apañarnos en los primeros días, además de enseñarnos a utilizar el fular elástico con nuestro pequeño. Eulàlia, creo que nunca te agradeceré todo esto lo suficiente, eres un verdadero Sol.
si tornés enrere o si tinc un segon fill ho faria igual ja que com he dit l’acompanyament de l’Eulàlia ha estat un gran regal per mi i pel Roger.
Fa aproximadament uns 30 anys que conec a l’Eulàlia i mai hagués pensat que m’acompanyaria en un dels moments més importants de la meva vida. Tornar a trobar-nos fa un any va ser un gran regal, que coincidís que m’expliqués la seva nova vocació, “doula”, amb el meu embaràs va ser una “meravellosa coincidència”. Des del primer moment en que li vaig dir que seria mare em va oferir la seva ajuda però sempre des d’un acompanyament molt respectuós, fet que s’agraeix molt ja que sovint en quan dius que estàs embarassada tothom es torna expert en l’embaràs, el part i la lactància. Tenir-la a prop, ja sigui físicament o a una trucada va fer que em sentís acompanyada i aconsellada. Ella sempre em va explicar el seu punt de vista de com portar l’embaràs, el part i la lactància però sempre respectant les meves pors i inseguretats.
Tenir algú que em respongués ràpidament els meus dubtes va fer que m’estalvies alguna visita innecessària a urgències. Això em donava serenor a mi però també a la meva parella, que al veure’m confiar plenament amb l’Eulàlia també el tranquil·litzava a ell.
Després d’un part llarg i que va acabar amb cesària va venir el moment de la lactància i en aquest moment l’acompanyament de l’Eulàlia si va ser imprescindible, si no fós per ella estic segura que ara estaria fent biberó, que tampoc passaria res, però jo em vaig entossudir amb la lactància materna i per mi ha sigut molt important que estigui sortint bé. El mateix dia del naixement del Roger, va venir a visitar-me a l’hospital i em va tranquil·litzar molt veure que el que em deia era molt similar al tarannà de les llevadores i pediatres del Vall d’Hebrón, ja que quan hi ha opinions dispars pots acabar una mica boja. L’inici de la lactància va ser dur perquè no tenia mugró, el Roger va perdre molt de pes i a mi em va costar que em pugés la llet. Per això sentir que totes (Eulàlia i personal de l’hospital) anaven en consonància em va donar forces per alletar al Roger amb mugronera i donant suplement amb xeringa per tal de no interferir. Una altra de les meves pors més grans era l’arribada a casa, així que el fet que el segon dia allà, l’Eulàlia em vingués a veure em va relaxar molt. Recordo molt dues coses que sempre em deia l’Eulàlia, que no prengués cap decisió per la nit (ja que sovint es fan molt dures) i que cada setmana aniria veient com el procés millorava. Em repetia això com un mantra i aquí estic, amb el Roger amb 5 mesos i mig, guanyant pes a poc a poc, sense que s’hagi posat malalt i fent lactància exclusiva materna, aaahhh i sense necessitar ja mugronera.
Per tot això sento que el procés ha estat un èxit i si tornés enrere o si tinc un segon fill ho faria igual ja que com he dit l’acompanyament de l’Eulàlia ha estat un gran regal per mi i pel Roger.
Cada vegada que li veig un rollito nou a la petita penso en l’Eulàlia i lo agraïda que li estem per tot el que ens ha ensenyat.
Quan em vaig quedar embarassada estava súper contenta i a la vegada espantada. Tenia molts dubtes i por de lo desconegut. Estic infinitament agraïda a l’Eulàlia per ser allà i resoldre tots els meus dubtes, i per ensenyar-me tot el que calia per ser mare amb seguretat i amb calma.
L’Eulàlia té tot el coneixement que cal per la maternitat i la criança i sap donar consell amb respecte, sense imposar gens. Quan vam anar a casa després de l’hospital vaig tenir molts problemes amb la lactància. L’Eulàlia em va acompanyar i em va ajudar a resoldre’ls un a un. Mai oblidaré el dia que ens va ensenyar a mi i a la meva filla la posició correcta per mamar. Des d’aquell moment la meva petita va començar a menjar molt bé i a guanyar pes, i a mi se’m van curar les ferides que tenia de posar-me-la malament.
Cada vegada que li veig un rollito nou a la petita penso en l’Eulàlia i lo agraïda que li estem per tot el que ens ha ensenyat.
Aquells dos matins amb ella van ser el millor regal que em podrien haver fet com a nova mare
No havia contemplat que donar el pit fos tota una aventura, pensava que era una cosa natural i fàcil de dur a terme fins que va néixer l’Ona… quan arribava el moment de menjar de la petita era com una tortura per mi, em feia mal, tenia ferides…
Tot parlant amb una amiga em va comentar la idea que vingués una Doula a visitar-me i ajudar-me amb la lactància. No coneixia el que era una Doula però vaig pensar que tota ajuda era benvinguda… L’endemà de sortir de l’hospital va venir l’Eulàlia, em va reeducar la manera de donar el pit, de col·locar-me la petita, de la posició del meu cos. I no només això, l’estona que vam estar parlant, dels dubtes que teníem, els consells per a pares “primerizos”, desfogar-me amb ella, vam estar comentant petites cosetes que farien que la maternitat fos una bona aventura!
Aquells dos matins amb ella van ser el millor regal que em podrien haver fet com a “nova mare”, ja no només per ajudar-me en la lactància, sinó per al suport real que em va fer, per ajudar-me a conèixer la maternitat real, no aquella que ens venen on tot és bonic. És una etapa dura, bonica però dura, i amb el temps passa i no ho recordes tan malament, però si hi ha algú com l’Eulàlia que t’ajuda i t’acompanya tot es fa menys difícil.
Ara quan una amiga o coneguda està esperant un nadó el primer que els hi recomano és una Doula. Els parlo de la màgia que va fer l’Eulàlia amb nosaltres, no calen grans regals materials per als nadons, en aquells moments calen regals com ella, d’experiència, de vida.
Em va elaborar un pla, per revertir la situació, en el que em sentís còmode i tranquil·la
Tan de bo hagués parat a pensar, quan vaig sortir de l’hospital, en trucar a l’Eulàlia perquè m’ajudés en la lactància. Vaig recòrrer a ella tard, la meva filla tenia un mes i pel camí vaig patir molt amb les maleïdes clivelles, i les poques hores de son no em permetien pensar clar i trobar solucions per poder afrontar el pospart millor.
Entre consultes ràpides a grups de criança i alguna assessora de lactància que havia intentat ajudar-me sense èxit, vaig pensar en ella i vaig demanar-li ajuda. En plena pandèmia i pospart la situació no ajudava gens i em sentia molt sola i desemparada. L’Eulàlia es va oferir de tot cor a ajudar-me en el que fós per a què les dues, jo i la meva filla, estiguéssim bé. Ho va fer de forma gratuïta com a acte de solidaritat a totes les mares que estàvem patint les conseqüències de la covid19. Diu molt d’ella, una gran persona.
Ja era prou dur no poder anar a un grup de lactància ni estar envoltada de família…i la seva forma de preocupar-se em feia sentir acollida i acompanyada en moments tan dificils. Em va elaborar un pla, per revertir la situació, en el que em sentia còmoda i tranquil·la. Des del cinquè dia de vida de la meva nena fèiem lactància mixta i el meu desig era fer-la exclusiva. En tot moment m’ha fet seguiment i m’ha respectat en tots els meus sentiments, en les meves decisions i sempre m’ha fet sentir lliure de culpa.
Tinc clar que si tinc un segon fill, comptaré amb ella sense dubte. Moltes gràcies Eulàlia per posar llum a aquesta situació tan extranya i complicada. Sempre agraïda…